A classe de COED el mestre ens va proposar l'activitat de llegir el poema en català que nosaltres vulguessim. El poema que jo he escollit m'ha acompanyat durant batxillerat, m'agrada no només pel que diu el text pròpiament, sinó per la contextualitzat que té. El poema escollit per mi ha sigut "Eco - de Joan Brossa".
"Eco"
Explica'm, tu, què és el sol. - El sol.
Explica'm què és la lluna. - La lluna.
I per què en Pere plora amb desconsol?
Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
I les muntanyes què són? I els estels?
No són més que els estels i les muntanyes.
I aquestes canyes? I aquestes arrels?
Doncs no són més que això: arrels i canyes.
I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l'ombra xinesa?
Digues: i el món? I l'home?
Heus aquí
l'última forma de la saviesa:
Mira't a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
Aquest poema de Joan Brossa és una reflexió que fa l'autor sobre la vida i el sentit. Joan Brossa ens proposa dues preguntes a les que vol donar resposta: que som? I on anem? Joan Brossa utilitza figures retòriques en el llenguatge del poema. Podem trobar: moltes preguntes retòriques, anàfores, enumeracions, paradoxes...
El poema conclou amb una reflexió que afirma que no podem canviar el nostre destí. Acaba dient que per saber qui som hem de mirar dintre nostre.
Per poder escoltar el poema us deixo un vídeo on surt el poema recitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada